OFF | Misitio

PANORÀMIC

El 25 d'octubre vam anar al Festival Panoramic a la Roca Umbert de Granollers. Vam estar allà des de les deu fins a l'una. Tot estava molt ben organitzat i ens van partir en grups, ja que érem dues escoles, el nostre grup primer tenia temps lliure per mures per les sales, on vam poder veure un munt de cartells de pel·lícules, algunes més conegudes que altres, i també vam veure llibres fotogràfics de diferents autors i cartells, tots ells relacionats amb la lluna i l'espai.

Més tard ens van cridar per anar a veure l'exposició de Marcel·lí Antúnez, un artista molt conegut i que vam tenir la sort de poder conèixer i a la vegada ell ens va fer la visita. Aquesta va ser la que més em va cridar l'atenció, des de el principi tot era molt estrany. Va començar amb un vídeo que explicava el que faríem, era com un mapa que parlava del cosmos, així vam començar la visita, vam veure un tros d'una de les seves pel·lícules mudes, més amunt un extraterrestre dibuixat en un paper gegant, el qual tenia diferents parts i si les obries formava l'interior d'aquell extraterrestre, el quart que vam veure va ser dos vídeos els quals sortia ell provant la gravetat zero amb un esquelet mecànic col·locat al cos, la següent part va ser la que més em va agradar, ja que era una pel·lícula en la qual té podies formar part col·locant la cara en una caixa i quan obries la boca es feia una fotografia, l'últim va ser un vídeo molt estrany el qual canviava d'imatge amb els sorolls.

Per últim vam anar a una sala on ens van posar un vídeo, sobre tots els comentaris que la gent tenia sobre si de veritat l'home havia anat a la lluna o no, ja que d'ençà que es va produir això no han tornat a anar, sí que ho van intentar però no van aconseguir arribar, per això hi ha molta polèmica. Vam tenir una discussió sobre aquest tema després de veure el vídeo.

En conclusió, el festival va estar molt bé i molt interessant, va ser genial conèixer a artistes en persona i que ens poguessin explicar les seves obres ells mateixos..

TV3

El passat dijous dia 12 de desembre vam anar a Barcelona a la seu on està situat els estudis de gravació de la TV3, la cadena de televisió catalana més coneguda on podem veure canals com: Super3, Esport3, 3/24 i el 33.

Quan vaig entrar em vaig sorprendre lo gran que era i també de tota la seguretat que hi havia. Estava dividida en tres edificis molt grans on es feien diferents retransmissions, un d'ells era dedicat solament als esports, a aquest no vam anar. També l'edifici comptava amb sales de fusteria per fer tot el material necessari. De les 4 sales una no era fixa, per lo tant es gravaven diferents programes en un mateix plató. Al mateix edifici podem trobar els decorats, però en diferents parts per ajudar a la mobilitat.

Tots els platós tenen una cosa en comú, la il·luminació, la qual és molt important per les gravacions, ja que diuen que qualsevol ombra podia distreure a la gent. També depenent del programa tenen càmeres específiques, com les que vam veure en la tercera sala. Eren unes càmeres especials en la qual es reflectia el text a la lent de la càmera perquè els presentadors del programa el poguessin llegir, aquestes pantalles són anomenades teleapuntador.

Vam aprendre també el diferent tipus de material que utilitzen, com les pantalles de vídeo wall que són especials per ser gravades sense cap afecte òptic de les pantalles.

Per últim vam poder presenciar un programa en directe. Vam poder veure com la gent ensellava al principi, ja que en aquest programa s'han d'aprendre tot de memòria, també vam ser presents dels moviments i canvis de càmera durant la gravació, els quals no són pocs. Per saber quina càmera estava gravant la llum vermella que té a sobre s'encén.

Ens vam donar conte que hi ha molta gent treballant en una gravació, no sols els actors, sinó que també la gent que dirigeix i els que s'ocupen del maquillatge i vestuari. La que més ens va cridar l'atenció va ser la regidora, que era l'encargada de controlar el temps durant tot el programa.

En la meva opinió aquesta ha sigut la millor excursió del curs i no crec que cap la superi, hem après moltes coses sobre aquest món de la televisió basat en l'experiència i ha estat la millor manera de treure el nostre interès pel món audiovisual.

MIENTRAS DURE LA GUERRA

Duració: 107 min.

Estrena: 27/09/2019

Gènere: Drama

Format de la pel·lícula: DVD

1.Argument

Espanya. Estiu de 1936. L’escriptor Miguel de Unamuno decideix donar suport públicament la revolta militar que promet portar ordre a la situació de país. Immediatament és destituït pel govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. Mentrestant, el general Franco aconsegueix sumar les seves tropes a el front revoltat i inicia una campanya amb la secreta esperança de fer-se amb el comandament únic de la guerra. La deriva sagnant de l'conflicte i l'empresonament d'alguns dels seus companys fa que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i a sospesar els seus principis.

2. Recursos visuals

Plans: La pel·lícula s'adapta a tot tipus de plans per poder gravar des de dalt on es veu l’exercit caminant, primers plans on es veu els actors parlant, inclús plans contrapicats com el dels avions

Moviment de la càmera: El moviment més clar que es pot veure es la seqüencia, es pot apreciar molt bé el moviment de la càmera ja que no fa un tall sinó que continua gravant amb moviment.

Protagonistes:

Karra Elejalde:

Interpreta a Miguel de Unamuno.
Va neixer el 1960 i és actor director i guionista espanyol.
Va cursar estudis dramàtics durant el seu període de Formació Professional, i va impartir cursos d'interpretació a C. Molinuevo
Té una trajectòria polifacètica que passa per la fundació de grups de teatre o el seu treball com a actor de cinema fins a escriure lletres de cançons
Debutar en l'espectacle Adéu, fins ou, en què va interpretar a onze personatges
El 1987 va debutar en el món de cinema amb el llargmetratge “Als quatre vents”
Fonamentalment és actor, tot i que ha estat guionista i director de dues de les seves pel·lícules: Torapia (2004) i Any marià (1999).

Santi Prego:

Interpreta a Franco
Va néixer el 1962 i és un actor espanyol
Va ser fundador de les companyies Ollomol-teatre submarí i Ollomoltranvía.
Va ser director de la revista Escaramussa de l'Associació d'Actors i Actrius de Galícia.
És llicenciat en Filosofia i professor de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Galícia.

Director i guionista: Alejandro Amenábar

Alejandro Fernando Amenábar Cantos (Santiago de Xile 31 de març de 1972) és un director de cinema, guionista i compositor xilè-espanyol.

Guanyador de nou premis Goya i un Oscar, Amenábar ha escrit els guions de les seves set pel·lícules i ha compost gairebé totes les bandes sonores d'aquests films.
Apassionat per les imatges, més que pels jocs infantils de petit.
Per Amenábar, les imatges eren indissolubles de la música de fons.
Si no fos director de cinema, seria músic.
El 1990 va iniciar els seus estudis d'imatge i so a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense però abandonament
Els seus primers curtmetratges, no només va exercir de director, sinó també com a guionista, protagonista, autor de la banda sonora i muntador: El cap (1991), que va obtenir el primer premi de l'Associació Independent de Cineastes Amateurs (AICA), i Himenòpter ( 1992)

Escenografia:

Vestuari: El vestuari està molt ben pensat perquè s'adapti al 1930, els uniformes militars, la roba de la classe més alta i la de classe més baixa.
Escenaris: L'escenari que més apareix és el poble de Salamanca on passa tot, sobretot la universitat. L'escenografia també estava molt ben pensada per l'època.

Llum: Sol ser llum natural, ja que la majoria de la història es desenvolupa fora

Opinió

Em va semblar una pelicula molt ben feta. Amb una trama que et permitía seguir els succeiments històrics que conté. Amb un nivell d’escenografia molt ben preparat i un missatge molt clar i contundent.