BLOG ARTÍSTIC

La històri del còmic 

El còmic tal com el coneixem avui és fruit de diversos segles d'experimentació i el seu punt de partida es troba entre l'aparició de la impremta, el 1446, i de la litografia, el 1789. Consisteix en una sèrie de vinyetes que formen una història amb una finalitat narrativa. Un còmic o historieta és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental. Aquest va sorgir en paral·lel a l'evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació de masses.

En 1796, Jean CharlesPellerin s'inicia a França, concretament a la regiónde Épinal, una indústria de producció d'imatges. Els tres grans precursors dels còmics al segle XIX van ser el suís Rudolphe Töpffer, el francès Christophe i l'alemany Wilhelm Busch. La primera pàgina d'historietas al diari "New York World" Personatge: Yellow Kid i aquesta es va convertir en la principal atracció del diari. La modernització dels sistemes d'impressió als Estats Units va permetre que a partir de 1893 s'inclogués una pàgina en color en els suplements dominicals. Les sèries germinals van ser Hogan s Alley (1895) d'Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid, The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, i Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper. Van ser aquestes les que van establir les bases de l'còmic actual, amb les seqüències d'imatges consecutives per articular un relat, la permanència d'un o més personatges al llarg de la sèrie i la integració de el text en la imatge, amb els globus de diàleg.

 

A The Yellow Kid es donaven, per primera vegada, les 3 condicions que permeten identificar el còmic tal com el coneixem avui en dia:

 

 

L’origen a Espanya

A Espanya l'origen és el 1917, amb la revista infantil "TBO" El 1923 es publica la revista "Pulgarcito", amb personatges com Zipi i Zape i el 1936 es creen Mortadelo i Filemó. Amb el temps es perfecciona el format apaïsat (és a dir, un quadernet rectangular i horitzontal). D'altra banda el poder franquista va ser molt actiu en la creació de còmics de propaganda política, revistes infantils Flechas y Pelayos (1937).

L'autèntica edat d'or de l'còmic va tenir lloc a mitjans de segle XX, quan proliferen les tires diàries en la premsa, els comic books i els superherois. És en aquest moment quan el còmic experimenta una ràpida expansió internacional, diversificant àmpliament el gènere. En l'actualitat disposem d'un riquíssim fons de còmics, historietes, novel·les gràfiques o màniga, que són una mostra de la gran versatilitat de l'gènere.

 

La Vinyeta

- Vinyeta tancada: ocupa tot el full, com una plantilla de cinema.

- Vinyeta oberta: el dibuix sobresurt dels límits, creant la sensació de més espai.

- Vinyeta ortogonal: es troba de manera horitzontal a la pàgina de la historieta.

- Vinyeta diagonal: es troba de forma vertical a la pàgina de la historieta.

- Vinyeta interior: es troben vinyetes dins d'una vinyeta, mostrant un fet que està passant al mateix temps.

- Vinyeta exterior: es dibuix es troba sense límics que el rodejin, és a dir, sense vinyetes.

- Vinyeta decorativa: el marc i l'espai s'utiiltzen per decorar.

- Vinyeta psicològica: crea sensacions en el lector que el fan entendre la situació.

- Vinyeta macrovinyeta: és el conjunt de varies activitats de la historieta.

- Vinyeta rota: existeixen dos tipus, una lcasse és on una imatge es parteix com un puzzle mentres que l'altre classe és un dibuix que es troba a sobre de les altres vinyetes.

- Cartela: és un quadre on apareix la veu del narrador.

 

 

Les Bafarades

És l'espai on es col·loquen els textos que pensen o diuen els personatges. Tenen dues parts: els globus i el delta.

Trobem diferents bafarades segons el sentiment que expressen. Aquests són alguns exemples:

- Una bafarada dins d'una altre indica les pauses que fa el personatge durant la seva conversa.

- Quan apareixen varis deltes en un globus indica que el text el diuen varis personatges.

- Bafarada en off: quan el delta senyala un espai fora de la vinyeta indica que el personatge que parla no apareix.

- Onomatopeya: imitació de un soroll de la realitat. Pot estar dins o fora del globus.

 

Els tipus de plans

 

- Gran pla general: descriu l'ambient on transcurreix l'acció i els personatges gairebé ni es veuen.

- Pla general: té dimensions que s'assemblen a la figura del personatge, l'enquadra de cap a peus i les referències de l'ambient són menors.

- Pla americà: talla al personatge pels genolls.

- Pla mig llarg: talla al personatge per les caderes.

- Pla mig curt: talla al personatge pel pit.

- Pla mig: talla al personatge per la cintura.

- Primer pla: mostra al personatge a partir de les espatlles.

- Primeríssim pla: mostra l'espai que hi ha entre la barbeta i la front del personatge.

- Pla detall: mostra un fragment o una part del personatge.