BLOG ARTÍSTIC
BLOG D'ARTS
Joan Brossa
Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic nascut el 19 de gener de 1919 a Barcelona i mort el 30 de desembre de 1998 a Barcelona. És considerat el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primer defensors de la poesia visual de la literatura catalana.
La seva obra abarca molts aspectes de l'art. Va haver d'anar a lluitar al front republicà de la Batalla del Segre l'any 1938, on va signar el seu primer text, escrit en castellà. En tornar en 1940, va llegir molts textos de Sigmund Freud i va començar a escriure imatges hipnagògiques. El 1941 coneix a Joan Miró, qui l'inspira en la seva concepció ètica i estètica del seu art, i en aquest mateix any escriu els seus primer cal·ligrames, els quals anomena poemes experimentals, inspirats en l'obra Salvat-Papasseit i Junoy, de Guillaume Apollinaire.
Va produir una extensa obra. Als anys 40 coneix al poeta J.V Foix (un dels seus referents literaris), al filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, amb els qui funda, l'any 1947, la revista d'avantguarda Dau al set. la qual defensa una estètica semblant al neosurrealisme.
Cabo San Roque
Cabo San Roque és un grup de música experimental català, dedicat a l'experimentació lúdica a partir d'instruments inventats. Es va formar a Barcelona l'any 2001 i han creat els espectacles El run-run del nyigo-nyigo, Bestiari, Maquinofòbiapianolera, Torn de Nit, Música a màquina i La Caixeta, i les instal·lacions Los árboles aullaron i Pas de Loup, ademés de No em va fer Brossa.
Aquest grup ha desenvolupat principalment composicions de màquines musicals, explorant les seves capacitats expressives, investigant sobre la generació del so mitjançant la mecànica i l'automatisme.
Han col·laborat amb diversos músics com Carles Santos, Guano Padano, Vinicio Capossela i Paco Comelade.
Luís Buñuel
Va néixer el 22 de febrer de 1900 a Calanda i va morir el 29 de juliol de 1983a Mèxic. va ser un director cinematogràfic. Alguns el consideren com el més gran director de cinema espanyol.
Després d'estudiar batxillerat a Saragossa, el 1917 s'instal·la a la Residència d'Estudiants de Madrid, on coneix a Federico García Lorca i Salvador Dalí. El 1924 es trasllada a París, on treballa com a assistent del cineasta Jean Epstein. El 1929 estrena la seva primera pel·lícula "El gos andalús", el guió escriu Dalí. Realitza després "L'edat d'or". A Mèxic roda "Els oblidats" (1947), amb la qual guanya el primer premi a la millor direcció al Festival de Cannes de 1951. El 1961 torna a Espanya i comença el rodatge de "Viridiana", que obté la Palma d'Or a Cannes.
François Roland Truffaut
Va néixer el 6 de febrero de 1932 i va morir el 21 de octubre de 1984 a Paris. Va ser un crític de cinema, director i actor francès. Va ser un dels iniciadors del moviment anomenat la Nouvelle vague.
A partir de 1939, François Truffaut, lector apassionat, també es passa la vida al cinema, de vegades durant les hores en les quals hauria d'estar a classe. Des de 1946, una vegada deixa els estudis, sobreviu amb petits treballs, funda un cineclub el 1947, i alguns furts fan que sigui enviat a un correccional. Gràcies al crític de cinema André Bazin, comença a treballar en Travail et Culture.
El 1956 és ajudant de direcció de Roberto Rossellini. Al 1957 dirigeix Els Mistons. El 1958, roda Les Quatre Cents Coups, que tindrà un èxit espectacular, i servirà de carta de presentació al món del moviment de la Nouvelle vague. Dirigirà pel·lícules fins a la seva mort.
Tony Richardson
Va ser un director de cine Inglés que va néixer el 5 de juny del 1928 i va morir el 4 de novembre de 1991. Es caracterizaba en les seves películas: creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lyrics mesclats amb escenes de brutalitat.
Va començar a treballar com a director de cinema i teatre. A londres va conèixer diferents directors del moviment free cinema i amb ells va fer la seva primera col·laboració amb Momma Don't Allow (1955).
Desde aquell moment comença a fer moltes més pel·lícules que giren entorn al moviment free cinema, entre elles la que vam veure nosaltres La solitud del corredor de fons (1962). Amb la peli que va guanyar dos Oscar va ser Tom Jones (1963) Pero a mesura que passa el temps les seves pel·lícules van perden fama i no es fins el seu últim treball que el seu exit no cambia, pero poc temps després li diagnostiquen Sida i mort.
Lindsay Anderson
Va ser un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals. Va néixer el 17 d’abril de 1923 i va morir el 30 d’agost de 1994. Era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis. El autor es poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.
Comença la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. A ell l'interessava més la classe obrera. Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu (1963), però va ser a The White Bus (1967) on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica
La seva obra més important va ser Si… (1968) la cual va ser tan coneguda que ell mateix va decidir fer una secuela anomenada un home de sort (1973) i aquesta després de la seva mort va continuar sent la seva obra maestra.
Andrés hispano
Andrés Hispano Vilaseca va nèixer a Barcelona el 1964. És un realitzador audiovisual, comissari artístic, docent i escriptor español.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, escriu regularment en el suplement de cultura de La Vanguardia. Realitzador, al costat de Félix Pérez-Hita, de Soy Cámara. Ha comissariat les exposicions La ciutat dels cineastes, El rei de la casa, That 's not Entertainment! i Pantalla global. Va dirigir les nits temàtiques de BTV, el programa Boing Boing Buddha i Baixa Fidelitat. És professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la Universitat Pompeu Fabra, ELISAVA, LCI Barcelona i la Universitat Ramon Llull.
Cristina de Middle
Cristina de Middel (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista espanyola que viu i treballa a cavall entre el Brasil, Mèxic i Espanya. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents diaris espanyols i ongs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des 2016 forma part de l'Agència Magnum. És Premi Nacional de Fotografia 2017.
Combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficción.
Joan Fontcuberta
Va nèixer a Barcelona, 24 de febrer de 1955. És un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Ell és caracteritza per el l’ús d’elements interactius amb la informàtica, on presenta diferents visions a través de la fotografía, com la crítica, ficticia o històriques.
Va ser (i és) docent, artista i crític. De fet, va ser un professor invitat a la diverses institucions com la Universidad de Harvard y Le Fresnoy, Centre National des Arts Contemporains.
Roger Subirana
Compositor i productor musical nascut a Vilafranca del Penedès (Barcelona). Orgullós de la seva terra, ha creat diverses obres que recorden els sabors i olors de la vinya i el cava. De formació autodidacta, va començar a composar poc abans dels 12 anys d’edat.
A la seva extensa discografia hi trobem la música més personal, construïda a mode de diari vivencial on expressa un infinit ventall de sentiments experimentats en diferents etapes de la seva vida. Per aquest motiu és tan difícil encasellar-lo en un estil musical concret. Eclèctic i serè a part iguals. No amaga res rere les notes. Les seves peces musicals són petites bandes sonores, on en alguns temes la veu és utilitzada com a pur instrument, per aquest motiu la lletra és fonètica i no té cap interpretació semàntica. Busca la musicalitat de la veu sense estar lligat al diccionari, aconseguint, d’aquesta forma, una creació en estat pur. S'auto-defineix com a "Compositor de Música Instrumental i Fonètica”.
A part de la seva discografia, ha composat en varietat d’estils, per cinema, TV, teatre, espectacles de dansa i multitud de projectes audiovisuals i anuncis publicitaris.
Ha llicenciat i realitzat la música per a grans marques internacionals com Shiseido, Swatch, Renault, Inverse o Ducati.
A Jamendo, la plataforma on-line de música Creative Commons més gran del món, la seva música ha superat els 8 milions d’escoltes i més d’un milió de descàrregues.
Al llarg d’aquest anys ha tingut diversos reconeixements i premis, entre els quals destaquem ser el guanyador dels Jamendo Awards (2011) com a millor artista de World Music o ser finalista als Hollywood Music in Media Awards de Los Ángeles (2018) per la banda sonora de “The T-Shirt”
Sílvia Isach
És una artista visual especialitzada en la producció audiovisual i les noves tecnologies en la cultura contemporània dels audiovisuals en directe (vjing, mapping, interactivitat). Des del 2007, el seu vessant com videojockey l'ha conduït a actuar en diferents clubs i festivals nacionals i internacionals passant per països com Itàlia, Suïssa, Bielorússia i França, al mateix temps que compartir sessions i projectes amb diversos Dj 'si músics. En reconeixement a la seva tasca en aquesta disciplina, el 2012 va obtenir el primer premi de la Battle VJ del Festival Novel·la de Tolosa (França).
Emprant les possibilitats d'expressió avantguardistes, ha portat al mig del videojockey més enllà amb la tècnica del vídeo-mapping, havent realitzat espectacles de gran envergadura, a diferents indrets de Catalunya així com a l'exterior.
.jpg)
